divendres, 21 de gener de 2011

NY...



ES BUSCA PERSONA PER
VIATJAR A NEW YORK AQUEST ESTIU

(va en serio)

jumpering....


i tornant als origens del blog ...aquí teniu el meu primer jersei de punt!!
la veritat és que volia aprendre a fer dibuixos tricotats... i he arribat a la conclusió que és una feinaaaaada!

(encara q no ho sembli a la foto les manigues tenen la mateixa mida)

dimarts, 18 de gener de 2011

iphoning...


...la febre de l'iphone i l'ipad ha arribat...i jo mentrestant m'entretinc dissenyant carcasses... està clar que al preu que van mai en podré tenir un, ni falta que fa, en tot cas la meva seria tal que així.
tots aquells que teniu iphone i voleu una carcassa exclusiva ja sabeu...sigueu lliures de demanar.

diumenge, 16 de gener de 2011

super bon noi....


M’he provat ja tantes malles i m’he disfressat de tot.
Es que ja no sé com fer-ho per ser el teu super-heroi.
Sense màgia ni poders, vull guanyar-te mica en mica.
Sempre qui acaba vencent és el que més pedra pica.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.
He deixat de treballar
pagues dobles, feina estable,
per poder-me dedicar
a un propòsit més lloable.
I ser el jedi del carrer
el de les petites coses
el qui no fa un lleig a res
que aconsella però no imposa
Salvar el mòn cada matí,
ajudar a la gent que passa
- Senyor, no vagi per aqui!
- Senyora, això pesa massa!
Fer lluïr bé el català
que és una bona feinada
que s'han de fer bé les "es"
i les el·les geminades.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.
Superheroi, Super Bon Noi,
i ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi,
d'arreglar immediatament
tot alló que no funciona
i no ser mai un d'aquells
que només se'n enrrecorda
de Santa Bàrbara quan trona.
Per la doble identitat, amb un casco ja tirava.
Però acabava ensopegant perquè el vidre s’entelava.
Li vaig demanar a ma mare, una màscara de cuir.
Però la pell se m’irritava tan bon punt volia sortir.
També em vaig fe fer una capa perquè sempre vesteix més.
Però em van fer per desgracia el repunt a l’inrevés.
I amb els calçotets per fora, no em deixaven entrar enlloc….
I jo capficat rumiava:
potser t'ho has treballat poc.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.
Superheroi, Super Bon Noi,
i ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi,
que sap que les bones accions
son aquelles que perduren
i quan hi ha dificultats no s'arronsa i sempre pensa,
que de mes verdes en maduren.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.
(els amics de les arts)

dijous, 13 de gener de 2011

abuelito díme tú...



...doncs sí avui, toca parlar de la Heidi, però no la que corre temerària muntanya avall amb els braços oberts mentre crida Pedro al més pur estil penelopense...parlo d'una Heidi molt millor, la ja mundialment famosa Heidi la Zariguella bizca...
Per als que no la conegueu encara, heu de saber que es tracta de la zariguella amb més amisats al facebook, ni més ni menys que 150.000 persones.
És obvi que es tracta d'un animaló adorable (fins i tot per a aquells que no sabem apreciar al món animal) l'únic que espero és que la popularitat i la fama no li pugin al cap i s'acabi convertint en un altre "juguete roto" seguint l'exemple d'altres il·lustres animals com Carlitus el conill obès, el ja desaparegut pop Paul o el cas de Babe el porquet, del qui algunes fonts asseguren, va acabar els seus dies amb una poma a la boca....

dimarts, 4 de gener de 2011

the big bang gang...


...això és el que passa quan algú està molt avorrit i té

un bloc de post-its i un pentel a mà....